Com utilitzar les Cartes per a l'Expressió Emocional

Les Cartes per a l'Expressió Emocional són un material obert. Cada professional trobarà formes diferents d'incorporar-les a la seva pràctica segons el context, la persona i els objectius de treball.

A continuació trobaràs algunes propostes senzilles per començar.

Tria una o diverses cartes

Convida la persona a triar una o diverses cartes que representin com s'ha sentit durant els darrers dies.

Una vegada triades, podeu explorar cadascuna d'elles amb preguntes com:

  • Què estava passant quan et vas sentir així?

  • Què va ocórrer abans o després?

  • Quina part de la il·lustració t'ha fet escollir aquesta carta?

  • Hi ha alguna carta que representi com t'agradaria sentir-te?

No cal aprofundir en totes les cartes. De vegades, una sola d'elles n'hi ha prou per obrir una conversa significativa.

Explorar una única emoció

Una sola carta pot convertir-se en el punt de partida de tota una conversa.

Dos exemples: 

Esperança

 

 

Convida la persona a observar què està regant el personatge de la il·lustració.

Pots proposar que imagini què representa aquesta planta i què necessita per continuar creixent.

Potser una amistat.
Potser la confiança en un mateix.
Potser les ganes de tirar endavant.
Potser una relació important.
Potser alguna cosa que encara no ha nascut.

La proposta consisteix a explorar allò que la persona sent que necessita cuidar, recuperar o fer créixer en aquest moment de la seva vida.

A través de la metàfora, resulta més fàcil acostar-se a desitjos, necessitats, projectes o vincles significatius sense sentir-se tan exposat. Amb freqüència, la conversa comença parlant de la imatge i acaba connectant amb aspectes importants de la pròpia experiència.

Por

 

Convida la persona a observar els ulls que envolten el personatge.

Pots proposar que identifiqui què representa cadascun d'ells o que els posi un nom. Sovint, darrere d'una sensació de por aparentment difusa apareixen preocupacions més concretes i recognoscibles.

Potser la por a equivocar-se.
Potser la por al rebuig.
Potser la por a decebre.
Potser la por a quedar-se sol.

La proposta consisteix a ajudar a diferenciar i anomenar aquestes pors, explorant quina funció compleixen i què estan intentant protegir.

Anomenar-les no sempre fa que desapareguin, però amb freqüència permet comprendre millor l'experiència emocional i obrir noves vies de conversa.